Possiblement, pocs problemes ginecològics resulten tan frustrants per a la dona i la seva parella com l'avortament de repetició.
L'avortament espontani és la complicació més freqüent de l'embaràs, i es produeix en un 15% de les gestacions.
Es parla d'avortament de repetició quan s'han produït dos o més avortaments espontanis consecutius. Aquesta situació fa recomanable l'inici de l'avaluació de la parella o la dona infèrtil ja que si bé hi ha la possibilitat de què l'atzar sigui el factor causant, el més probable és que hi hagi algun agent causal. Com més avortaments consecutius s'hagin produït, més possibilitats hi haurà de què existeixi una patologia que els origini, i per tant, serà cada vegada més probable que es torni a produir la pèrdua gestacional en cada nou embaràs.
La sistemàtica exploratòria de la parella amb avortaments de repetició ha d'incloure histerosalpingografia, histeroscòpia en alguns casos, cariotip en l'home i la dona, meiosi en l'home (biòpsia testicular o en semen), biòpsia endometrial, determinació analítica en sang de nivells hormonals, serologia infecciosa i determinació d'anticossos antifosfolipídics.
Existeixen múltiples causes responsables de l'avortament de repetició:
Anomalies cromosòmiques
Al voltant d'un 60% dels avortaments espontanis de primer trimestre presenten anomalies cromosòmiques.
En general, quan més precoç és l'avortament, major és la possibilitat de què sigui degut a una anomalia cromosòmica de l'embrió.
Hi ha fonamentalment dues situacions que poden originar embrions portadors d'anomalies cromosòmiques:
La primera és quan algun membre de la parella és portador d'alguna alteració cromosòmica equilibrada (una translocació, per exemple). Aquests casos es poden diagnosticar mitjançant cariotips en els pacients.
La segona és quan la dotació cromosòmica de les cèl·lules del cos dels pacients és normal però el procés de formació dels gàmetes (oòcits o espermatozoides) es porta a terme irregularment. Aquest cas només és possible valorar-lo en l'home.
Les dues situacions portaran a la formació de gàmetes alterats cromosòmicament i per tant també la formació d'embrions anòmals.
Alteracions anatòmiques de l'úter
La presència d'incompetència cervical i d'anomalies congènites com els septes uterins s'associen freqüentment amb avortaments de repetició. Altres alteracions anatòmiques uterines com les adherències (també anomenades sinèquies) en la cavitat endometrial, els miomes uterins i els pòlips endometrials també poden tenir una influència negativa sobre el manteniment de l'embaràs.
Factors endocrins
Algunes patologies endocrines poden ser responsables d'avortaments recurrents: la insuficiència de la fase lútea, la síndrome de l'ovari poliquísitc, nivells elevats de l'hormona prolactina, la diabetis mellitus i els trastorns tiroideus greus.
Factors infecciosos
Existeix controvèrsia entorn de la participació d'agents infecciosos com possibles factors causants de l'avortament de repetició. L'acció dels agents podria localitzar-se a nivell d'embrió o fetus, a nivell de teixit placentari o a nivell endometrial.
Factors immunes
La detecció d'anticossos antifosfolípics permet descobrir en alguns casos factors autoimmunes que poden provocar els avortaments.
Factors de la coagulació
Els estadis d'hipercoagulabilitat de la sang, especialment deguts a deficiències en antitrombines (factors de la coagulació que prevenen de la formació de trombosi), poden ocasionar avortaments de repetició.
Factors ambientals
La toxicitat per metalls pesats o l'exposició a radiacions s'ha relacionat amb la pèrdua gestacional. També s'ha associat el tabaquisme i l'alcoholisme a un risc incrementat de la pèrdua de l'embaràs.
Existeixen múltiples causes responsables de l'avortament de repetició.
Existeix controvèrsia entorn de la participació d'agents infecciosos com possibles factors causants de l'avortament de repetició.
