OVÀRICA

Aquells trastorns o processos que disminueixin la dotació d'oòcits en els ovaris, la seva maduració o la seva ovulació, reduiran la fertilitat de la dona. També aquells factors que disminueixin la qualitat ovular tindran el mateix efecte.

Edat

L'edat condiciona en gran mesura la fertilitat de la dona.

En néixer, la dona ja compta amb la dotació total d'oòcits en els seus ovaris, sense possibilitat de generar-ne de nous. Aquests oòcits s'aniran consumint al llarg de la seva vida, de tal manera que, als 50 anys, el 80% de les dones han esgotat la seva reserva ovàrica, fet que dóna pas a la menopausa. Tanmateix, uns 10 o 15 anys abans de la menopausa ja comença una reducció notable del número d'oòcits als ovaris i de la seva qualitat (augmenta la freqüència i quantitat d'anomalies cromosòmiques presents en els oòcits, que, en cas de ser fecundats, donen lloc a embrions amb baixa capacitat d'implantació i/o elevada taxa d'avortament). Això provoca una progressiva i accelerada reducció natural de la capacitat reproductiva de la dona, tot i que conservi cicles menstruals amb ovulacions regulars.

La valoració de la reserva ovàrica de la dona proporcionarà una informació molt important per a caracteritzar el seu futur reproductiu i les seves possibilitats de gestació. Aquesta valoració es pot realitzar de forma orientativa mitjançant una ecografia i un estudi del perfil hormonal.

Fallada ovàrica primària

Són totes aquestes patologies en què els ovaris no manifesten cap creixement o maduració d'oòcits. Aquest trastorn està freqüentment associat a una alteració numèrica o estructural del cariotip, com p.ex.: síndrome de Turner, de Swyer o de Savage.

La caracterització d'aquest tipus d'anomalia es porta a terme principalment a través de l'estudi del cariotip i del perfil hormonal. L'ecografia i la laparoscòpia aporten també informació important.

Fallada ovàrica prematura

Es defineix com la fallada ovàrica abans dels 40 anys. Aquesta situació pot estar causada per trastorns hereditaris, alteracions enzimàtiques, factors infecciosos, autoimmunes o processos com l'endometriosi, que consumeixen importants quantitats de teixit ovàric inicialment sa.

També la quimioteràpia, la radiació, la cirurgia sobre els ovaris o fins i tot el tabaquisme poden provocar una fallada ovàrica prematura i conseqüentment una menopausa precoç.

Anovulació

Quan en un ovari no hi ha l'alliberament de l'oòcit cap a les trompes, no existeix possibilitat de gestació natural. Generalment, aquest fenomen anomenat anovulació es produeix perquè la dona presenta alteracions dels nivells d'hormones ovàriques (estradiol, progesterona), de l'hipotàlem i hipòfisi (GnRH, FSH, LH; Prolactina, etc.) o de la tiroides (TSH). Altres causes poden ser una escassa reserva d'oòcits en els ovaris o la presència d'endometriosi als ovaris.

Un dels trastorns més comuns que pot provocar anovulació és l'anomenat ovari poliquístic.

L'existència d'ovulació es determina amb una analítica en sang de Progesterona.

La determinació del factor o factors causants de l'anovulació i la seva caracterització requereixen bàsicament estudis de perfil hormonal i ecogràfics.

L'ovari poliquístic

Aquesta patologia és la responsable de la majoria de casos d'esterilitat per anovulació.
Les dones amb ovaris poliquístics tenen en comú la presència en els ovaris de nombrosos fol·licles i,sovint, també una alteració dels nivells relatius de les hormones FSH i LH. Així mateix, poden associar-se nivells elevats d'hormones andrògenes i també anomalies del metabolisme de la glucosa i la insulina.

Aquesta patologia engloba una àmplia gamma de manifestacions, que van des de la dona amb menstruacions regulars i aparença física normal, fins a les formes més greus que cursen amb absència de menstruació, ovaris augmentats de mida, hirsutisme, acne i obesitat. Quan la dona amb ovaris poliquístics presenta alguna d'aquestes manifestacions clíniques associades, parlem de Síndrome d'Ovari Poliquístic.

El seu diagnòstic és ecogràfic i a través de l'estudi del perfil hormonal.

Endometriosi

L'endometriosi és la presència de teixit endometrial (capa que recobreix l'interior de l'úter) fora de la cavitat uterina en forma d'implants que poden desenvolupar-se i arribar a formar quists.

L'afectació dels ovaris per l'endometriosi pot comportar un deteriorament i pèrdua de teixit ovàric sa, i per tant, una disminució de la reserva d'oòcits. També pot quedar afectada la capacitat ovulatòria i la qualitat dels oòcits. L'endometriosi pot ser progressiva i arribar a danyar la totalitat de la massa ovàrica.

Tot i que existeix un diagnòstic ecogràfic de l'endometriosi, el diagnòstic de certesa és per laparoscòpia, la qual ens permet l'observació directa i extirpació dels petits implants i dels quists endometriòsics La valoració dels líquids fol·liculars en el curs de la Fecundació In Vitro també pot confirmar-ne la seva presència.

Anomalies dels oòcits

Anomalies genètiques o cromosòmiques i defectes estructurals o funcionals dels oòcits poden ser també els causants d'esterilitat o infertilitat.

Algunes dones portadores d'alteracions cromosòmiques no manifesten cap afectació de la seva salut ni cap signe anòmal extern aparent. Tot i tenir la funció ovàrica conservada, molts dels oòcits que produeixen són incapaços de generar un embrió sa.

En ocasions, també poden existir defectes estructurals, bioquímics o funcionals dels oòcits que redueixen la seva capacitat de ser fecundats o de desenvolupar embrions, sense possibilitat de què siguin detectats.

El cariotip permet la detecció i caracterització d'alteracions cromosòmiques dels progenitors. En una Fecundació in Vitro es pot visualitzar l'aspecte dels oòcits, la seva interacció amb els espermatozoides (fecundació), així com també el desenvolupament dels embrions generats. El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) associat a una FIV permet detectar determinades anomalies cromosòmiques o genètiques en els embrions.

La normalitat anatòmica de l'úter pot estudiar-se mitjançant l'ecografia, la histerosalpingografia, la laparoscòpia i la histeroscòpia.

En ocasions, també poden existir defectes estructurals, bioquímics o funcionals dels oòcits que redueixen la seva capacitat de ser fecundats.