Existeixen diversos trastorns que poden transformar l'úter en un medi poc idoni o fins i tot hostil per a permetre un embaràs.
Entre aquestes patologies hi ha les malformacions uterines congènites (com l'úter septat, bicorn i altres variants de forma i grau), la proliferació de miomes o pòlips, i la presència d'adherències intrauterines. Això pot afectar a la receptivitat endometrial als embrions.
També pot estar alterada la funció de transport i de capacitació dels espermatozoides a través del coll uterí. Els causants poden ser factors hormonals, infecciosos, immunològics o quirúrgics (legrats i conitzacions principalment).
La normalitat anatòmica de l'úter pot estudiar-se mitjançant l'ecografia, la histerosalpingografia, la laparoscòpia i la histeroscòpia.
La normalitat anatòmica de l'úter pot estudiar-se mitjançant l'ecografia, la histerosalpingografia, la laparoscòpia i la histeroscòpia.
En ocasions, també poden existir defectes estructurals, bioquímics o funcionals dels oòcits que redueixen la seva capacitat de ser fecundats.
