En alguns casos, la millor opció per a aconseguir l’embaràs és la utilització d'oòcits d'una donant per a realitzar el procés de fecundació in vitro. Entre les situacions més habituals per a recórrer a oòcits de donant hi ha el d’aquelles dones on se’n dedueix o intueix una baixa fertilitat general dels oòcits propis, ja sigui per la pèrdua natural de fertilitat associada a l’edat o per altres problemes. També els fracassos previs de FIV amb oòcits propis poden orientar a la conveniència d’utilitzar oòcits de donant en nous intents de FIV. La FIV amb oòcits de donant és una tècnica molt eficient que proporciona taxes d’embaràs molt elevades.
A diferència d'una FIV amb oòcits propis, l'estimulació ovàrica i la recuperació dels oòcits es realitza a la donant.
La dona receptora segueix generalment el que s’anomena un tractament hormonal substitutiu per tal d’aconseguir un endometri receptiu i facilitar d'aquesta manera la implantació dels embrions que es transferiran. Es tracta d'un procés més simple, menys agressiu (habitualment sense injeccions) i que precisa de menys controls ecogràfics i analítics que els requerits en una estimulació ovàrica.
Els oòcits recuperats a la donant passen a disposició de la parella receptora i són inseminats o microinjectats amb els espermatozoides de l’home de la parella receptora, o si és el cas, amb semen de donant.
La resta del procés de FIV té lloc de la forma habitual i els embrions resultants obtinguts es transfereixen a l'úter de la dona receptora o poden ser congelats.
Selecció de les donants
Les donants són noies joves, d'edat compresa entre els 18 i els 30 anys i amb un bon estat de salut psicofísica.
L’acceptació d'una dona com a donant requereix haver passat satisfactòriament un estudi exhaustiu i rigorós que comprèn un reconeixement mèdic (visita amb anamnesi, exploració ginecològica i ecografia), una visita psicològica i controls analítics destinats a minimitzar el risc de transmissió de malalties infeccioses (SIDA, hepatitis, toxoplasmosi, sífilis, rubèola, herpes virus, citomegalovirus, gonocòccia, clamídies) i hereditàries.
Una vegada acceptada una donant al programa de donació d’oòcits, aquesta formalitza un consentiment escrit, especificant la voluntarietat, les finalitats i les conseqüències de l’acte de donació. En ell s'especifica també que a tots efectes legals la receptora dels oòcits serà la mare legal del fill concebut en cas d'embaràs.
L'elecció de la donant idònia per a una dona o parella receptora comprendrà la compatibilitat de grup sanguini i Rh i també buscarà la màxima similitud física possible (pes, altura, color d’ulls, cabells, etc.).
La donació és anònima i per això la receptora no podrà conèixer la identitat de la donant i viceversa.
A FecunMed normalment no existeix un període d'espera entre l’entrada d’una dona o parella en el programa de recepció d'oòcits de donant i l'inici del cicle de tractament.
Per saber-ne més...
.
.
