La inseminació artificial de donant (IAD) és una senzilla tècnica de reproducció assistida que consisteix en el dipòsit d’espermatozoides mòbils de donant anònim a l’interior de l’úter de la dona.
Les etapes d’aquesta tècnica són:
- Una estimulació ovàrica suau, amb la qual s’indueix l’ovulació única o múltiple per augmentar l’eficiència de la inseminació. L’estimulació és controlada exhaustivament pels nostres ginecòlegs especialistes en reproducció mitjançant ecografies i analítiques.
- La descongelació espermàtica d’una mostra de donant procedent d’un Banc de semen.
- La capacitació o preparació de la mostra seminal. Té l’objectiu de recuperar espermatozoides mòbils del semen, tot separant-los dels espermatozoides amb menys mobilitat i d’altres components perjudicials del semen.
- El dipòsit de la mostra tractada dins de l’úter. Habitualment es fa coincidir amb el moment de l’ovulació.
Els espermatozoides utilitzats a les IAD provenen del semen congelat d’un donant anònim del Banc de Semen. La selecció de donants per part dels Bancs de Semen es fa sobre la base d'un estudi rigorós que comprèn controls seminals i controls sanitaris per a reduir al mínim el risc de transmissió de malalties infeccioses i hereditàries. A més, el Banc de Semen també intentarà proporcionar mostres amb la màxima semblança física i immunològica amb els futurs progenitors.
És imprescindible que la dona tingui com a mínim una trompa de fal·lopi permeable i, per tal de què la inseminació tingui una bona eficiència, que inseminem amb una concentració superior a 3 milions d’espermatozoides mòbils.
Per saber-ne més...
Observació microscòpica d'espermatozoides.
